diumenge, 1 de novembre del 2015
Associació Cultural i Recreativa de Vistabella : Vistabella (o Vistabella del Camp) és un poble s...
Castanyada al casal 31 d'octubre del 2015
divendres, 6 de gener del 2012
Crisis...! no per totom.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rey-presideix-primera-pasqua-militar-del-govern-rajoy-1306201
Aqui teniu el vincle del Periodico d'avui, segons aguns Srs. del govern l'etgercit es una prioritat, per tan no sels a de retallar ni un centim la asicnació econòmica juntament amb la iglesia catolica que tampoc cal que estalviin.
Amb aixo ens auria de quedar clar, quins son els altres dos grans poders factics, juntament amb els bancs i grans companyies.
Llavors estem sempre parlant i barallannos per mirar per ahon amb retallar, ensenyament, sanitat, serveis socials etc.
¡¡Obrim els ulls d'una vegada!!
Josep Mª
Aqui teniu el vincle del Periodico d'avui, segons aguns Srs. del govern l'etgercit es una prioritat, per tan no sels a de retallar ni un centim la asicnació econòmica juntament amb la iglesia catolica que tampoc cal que estalviin.
Amb aixo ens auria de quedar clar, quins son els altres dos grans poders factics, juntament amb els bancs i grans companyies.
Llavors estem sempre parlant i barallannos per mirar per ahon amb retallar, ensenyament, sanitat, serveis socials etc.
¡¡Obrim els ulls d'una vegada!!
Josep Mª
dimarts, 3 de gener del 2012
Hola a tots
Tenia un escrit fet que crec que us el vaig ennviar l'any passatal Juny cuan feia els anys que l'Eva ens va deixar, pero no l'avia penjat, es aquest de sota, despres ja un parell de reflecxions sobre laicisme, que emb van semblar interesans, per cert qui li interesi aqui us deixo un vincle sobre el tema.
JOsep Mª
http://www.laicismo.org/
JOsep Mª
http://www.laicismo.org/
Cic Anys de l'Eva
Ja fa cinc anys
Ja han passat cinc anys sense l'Eva i sembla que fos hair que patiem tot el trasbals, i l'esperança que es va anar esvaint paulatinament, a mesura que transcorrien els dies d'aquells dos mesos d'hospitalització a Sant Pau l'abril i maig del 2006.
Sempre diem que el temps ho cura tot, us ben asseguro que amb aquest cas no, pot ser que molt a la llarga aprens a conviure amb el dolor, però pensar en ella...? no passa cap dia que no ho fem un munt de vegades, per infinitat de detalls de la vida quotidiana, com pot ser qualsevol cosa relacionada amb el seu ofici "carrera", també quan miro gent de la meva edat amb canalleta petits, "néts".
Peró m'ajuda moltíssim , veure com vosaltres el jovent tots tireu endevant, uns tenint família fent-los grans lluitant perqué no els falti res el dia de demà, altres teniu parella per poder fer el cop de cap mes endavant.
I per altra banda els meus nous hoobies d'eixelebrat, " pati català"i kayac, però a mi em va bé no faig cap mal a ningú i m'ajuda molt animícament també.
Perquè quan veus que al teu mateix replà, en menys de dos mesos s'han mort dos veïns, un de 59 anys i l'altre de 62 el primer amb pocs dies d'un càncer fulminant de còlon i L'altre absolutament de sopte, (la muller el va trobar a terra cuan va arribar a casa), és clarar son coses que et recorden que ningú sap que passara demà, per més que alguns embadocadors ho vulguin dir.
Moltes gràcies a tots, pel que ens heu ajudat sempre a superar el nostre tràngol.
Josep Mª
Ja han passat cinc anys sense l'Eva i sembla que fos hair que patiem tot el trasbals, i l'esperança que es va anar esvaint paulatinament, a mesura que transcorrien els dies d'aquells dos mesos d'hospitalització a Sant Pau l'abril i maig del 2006.
Sempre diem que el temps ho cura tot, us ben asseguro que amb aquest cas no, pot ser que molt a la llarga aprens a conviure amb el dolor, però pensar en ella...? no passa cap dia que no ho fem un munt de vegades, per infinitat de detalls de la vida quotidiana, com pot ser qualsevol cosa relacionada amb el seu ofici "carrera", també quan miro gent de la meva edat amb canalleta petits, "néts".
Peró m'ajuda moltíssim , veure com vosaltres el jovent tots tireu endevant, uns tenint família fent-los grans lluitant perqué no els falti res el dia de demà, altres teniu parella per poder fer el cop de cap mes endavant.
I per altra banda els meus nous hoobies d'eixelebrat, " pati català"i kayac, però a mi em va bé no faig cap mal a ningú i m'ajuda molt animícament també.
Perquè quan veus que al teu mateix replà, en menys de dos mesos s'han mort dos veïns, un de 59 anys i l'altre de 62 el primer amb pocs dies d'un càncer fulminant de còlon i L'altre absolutament de sopte, (la muller el va trobar a terra cuan va arribar a casa), és clarar son coses que et recorden que ningú sap que passara demà, per més que alguns embadocadors ho vulguin dir.
Moltes gràcies a tots, pel que ens heu ajudat sempre a superar el nostre tràngol.
Josep Mª
Integristes catolics
Organitzacions ultracatòliques volen convertir el Nadal en una campanya contra el laïcisme
Intereconomía, Fes-te Escoltar, ... i altres creuats llancen una campanya de bolquers nadalencs contra el laïcisme.
Document amb data dimarts, desembre 6, 2011. Publicat el dimarts, desembre 6, 2011.
Autor: Observatori de la Laicidad.Fuente: Laicismo.org.
Des de les pàgines web d'organitzacions ultracatòliques es diu als seus seguidors perquè converteixin les seves festes nadalenques en una campanya contra el laïcisme.
Afirmen que el laïcisme els ha privat de la llibertat de culte. Pot haver gent tan malvada que digui aquestes barbaritats mentre Madrid s'ha omplert d'espectaculars altars per que Ratzinger digui les seves misses, o que a Granada surtin 105 processons a l'any (amb un cost per al municipi que ronda els 3 milions d'euros)?
Pot algú amb seny dir aquestes falsedats quan les celebracions religioses omplen el calendari, quan les capelles ocupen nostres hospitals, universitats, aeroports, presons, casernes, cementiris ... quan els nostres carrers són ocupades per manifestacions-processons.
Potser ho diguin perquè estem en contra que l'espai públic (escoles, universitats, hospitals ,...) estiguin lliures d'alguna cosa és és particular, com la religió de poder-se professar, o no.
Potser és perquè denunciem les misses a la Universitat, a les escoles, ... perquè reclamem el dret dels que no tenen les creences catòliques hagin de patir la presència de pessebres, les festes catòliques, les processons de setmana santa a les escoles, ...
Mai des de les organitzacions laïcistes ens hem oposat a la llibertat de religió, som ferms partidaris de la llibertat de consciència i pensament, i la de religió és una possible opció que respectem com qualsevol altra convicció que una persona pugui triar. Tampoc ens hem oposat a que celebrin els seus cultes.
Ara bé, si ens oposem a que l'Estat, és a dir tota la ciutadania (creients o no), haguem de pagar els seus actes pastorals, la seva presència en els mitjans públics (RNE, TVE), els seus milers de catequistes adoctrinant a les escoles, les capelles i els seus símbols en espais públics, ... seus privilegis fiscals, Ecnomo, educatius, ...
Però això en res afecta a la seva llibertat de religió, ni a la seva llibertat de culte. Al contrari suposa una vulneració de la Declaració de l'ONU sobre eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions. Primer, perquè en ella estableix la total igualtat jurídica entre les religions i les conviccions de lliure elecció. Una cosa que no passa a Espanya, on les religions, qualsevol d'elles gaudeix de privilegis enfront de les conviccions no religioses. Segon, perquè el seu article segon considera que es vulnera aquesta Declaració "tota distinció, exclusió, restricció o preferència", i que és si no la finançament privilegiat de les religions, especialment la catòlica, que és si no la seva presència a les escoles; que és si no l'assignació tributària, l'exempció d'impostos, les immatriculacions pel bisbe, la validesa jurídica dels matrimonis religiosos, ...
Qui van ser els que es van oposar a una manifestació contra el finançament de l'Estat a una visita pastoral de Ratzinger? Qui col · loquen les seves imatges religioses en la via pública, places o parcs? Qui posen els seus crucifixos o verges en escoles, despatxos, tribunals ,...? Qui es va oposar als atobuses amb missatges ateus?
Si la llibertat de culte és per a tots, qui els ha donat aquest dret? Així donç que no posin el crit al cel si algú treu als seus balcons altres manifestacions de les seves conviccions o creences. Seria curiós saber si alguns ajuntaments amb ordenances que exigeixen autorització per col·locar cartells dels balcons, ho exigeixen per a aquests, o és una altra mostra més de la privilegiada religió que representen.
Això és el que diuen:
Intereconomía, Fes-te Escoltar, ... i altres creuats llancen una campanya de bolquers nadalencs contra el laïcisme.
Document amb data dimarts, desembre 6, 2011. Publicat el dimarts, desembre 6, 2011.
Autor: Observatori de la Laicidad.Fuente: Laicismo.org.
Des de les pàgines web d'organitzacions ultracatòliques es diu als seus seguidors perquè converteixin les seves festes nadalenques en una campanya contra el laïcisme.
Afirmen que el laïcisme els ha privat de la llibertat de culte. Pot haver gent tan malvada que digui aquestes barbaritats mentre Madrid s'ha omplert d'espectaculars altars per que Ratzinger digui les seves misses, o que a Granada surtin 105 processons a l'any (amb un cost per al municipi que ronda els 3 milions d'euros)?
Pot algú amb seny dir aquestes falsedats quan les celebracions religioses omplen el calendari, quan les capelles ocupen nostres hospitals, universitats, aeroports, presons, casernes, cementiris ... quan els nostres carrers són ocupades per manifestacions-processons.
Potser ho diguin perquè estem en contra que l'espai públic (escoles, universitats, hospitals ,...) estiguin lliures d'alguna cosa és és particular, com la religió de poder-se professar, o no.
Potser és perquè denunciem les misses a la Universitat, a les escoles, ... perquè reclamem el dret dels que no tenen les creences catòliques hagin de patir la presència de pessebres, les festes catòliques, les processons de setmana santa a les escoles, ...
Mai des de les organitzacions laïcistes ens hem oposat a la llibertat de religió, som ferms partidaris de la llibertat de consciència i pensament, i la de religió és una possible opció que respectem com qualsevol altra convicció que una persona pugui triar. Tampoc ens hem oposat a que celebrin els seus cultes.
Ara bé, si ens oposem a que l'Estat, és a dir tota la ciutadania (creients o no), haguem de pagar els seus actes pastorals, la seva presència en els mitjans públics (RNE, TVE), els seus milers de catequistes adoctrinant a les escoles, les capelles i els seus símbols en espais públics, ... seus privilegis fiscals, Ecnomo, educatius, ...
Però això en res afecta a la seva llibertat de religió, ni a la seva llibertat de culte. Al contrari suposa una vulneració de la Declaració de l'ONU sobre eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions. Primer, perquè en ella estableix la total igualtat jurídica entre les religions i les conviccions de lliure elecció. Una cosa que no passa a Espanya, on les religions, qualsevol d'elles gaudeix de privilegis enfront de les conviccions no religioses. Segon, perquè el seu article segon considera que es vulnera aquesta Declaració "tota distinció, exclusió, restricció o preferència", i que és si no la finançament privilegiat de les religions, especialment la catòlica, que és si no la seva presència a les escoles; que és si no l'assignació tributària, l'exempció d'impostos, les immatriculacions pel bisbe, la validesa jurídica dels matrimonis religiosos, ...
Qui van ser els que es van oposar a una manifestació contra el finançament de l'Estat a una visita pastoral de Ratzinger? Qui col · loquen les seves imatges religioses en la via pública, places o parcs? Qui posen els seus crucifixos o verges en escoles, despatxos, tribunals ,...? Qui es va oposar als atobuses amb missatges ateus?
Si la llibertat de culte és per a tots, qui els ha donat aquest dret? Així donç que no posin el crit al cel si algú treu als seus balcons altres manifestacions de les seves conviccions o creences. Seria curiós saber si alguns ajuntaments amb ordenances que exigeixen autorització per col·locar cartells dels balcons, ho exigeixen per a aquests, o és una altra mostra més de la privilegiada religió que representen.
Això és el que diuen:
Tecnologia versus ciència
Autor: María José Frápolli.Fuente: Laicismo.org.
La iniciativa de la Universidad de Granada (UGR) de crear una Cátedra de Teología Católica está generando entre los miembros de la comunidad universitaria un debate creciente entre los defensores de la Teología como una de las “ciencias” cuyo estudio la UGR debe patrocinar y los que consideramos que la inclusión de la Teología en la lista de las ciencias es un despropósito. Y no digamos ya su incorporación al currículo de las disciplinas impartidas en una universidad pública de un estado no confesional. El debate generado no consiste en determinar quién es más tolerante, o quién es más o menos radical en la defensa de sus convicciones. Determinar quién tiene más respeto por la tradición, o qué es lo que hacen otras universidades europeas y americanas es completamente irrelevante para asunto de fondo. El asunto que está en cuestión es si la UGR es consistente con sus estatutos al apoyar institucional y económicamente el estudio de una doctrina ligada a una confesión religiosa particular, teniendo en cuenta que la UGR se financia con fondos públicos y tiene por ello la responsabilidad social que se deriva de este hecho. El debate tampoco consiste, o no debería consistir, en una discusión sentimental acerca de la ausencia o presencia de sentimientos religiosos en defensores y detractores. No es un debate entre creyentes y no creyentes. No. Hay razones no ideológicas para defender que la Teología no es una ciencia y por tanto para rechazar que la UGR patrocine su desarrollo con la creación de un cátedra.
Durante la primera mitad del siglo pasado, la cuestión de las fronteras que delimitan el ámbito del conocimiento científico aglutinó una parte sustancial de la discusión filosófica alrededor de la ciencia. Posiciones verificacionistas y falsacionistas con diversos grados de sofisticación dejaron paso en los años 60 a concepciones menos positivistas y más centradas en las metodologías reales de los agentes involucrados en la generación y desarrollo de teorías científicas. Y hoy día filósofos de la ciencia y científicos sostienen de manera prácticamente unánime que no existe un método científico homogéneo que sirva para distinguir la ciencia de la pseudo-ciencia. El viejo Método Hipotético-Deductivo es una simplificación, a veces conveniente, que no hace justicia a la multiplicidad de procedimientos y protocolos usados de hecho por los investigadores para hacer avanzar el conocimiento.
El que no haya un único método científico no significa, sin embargo, que no tengamos criterios para evaluar las disciplinas teóricas desde el punto de vista de su cientificidad. Hay sólidas razones para no considerar a la Teología como una ciencia. Se puede argumentar que la Teología tiene primero que demostrar la existencia de su objeto de estudio. La Teología Católica asume además la existencia de “sucesos”, los milagros, que desafían la imagen del mundo que se desprende de la ciencia asentada. La Teología, a diferencia de la ciencia, acepta la existencia de fuentes peculiares de “conocimiento”, como la revelación, que son inadmisibles porque elevan a la categoría de evidencia lo que no es más que la quintaesencia de una falacia de autoridad. Todo esto hace que la colocación de la Teología entre las ciencias no resista un examen teórico mínimamente informado. Y pasar por alto estas diferencias de trazo grueso en aras de la interdisciplinariedad, la tolerancia o el pluralismo es simplemente una muestra de ignorancia.
Pero hay algo más que a veces olvidamos, quizá por tan obvio: que la ciencia busca la verdad. Toda ciencia tiene presupuestos, pero los científicos deben estar dispuestos a renunciar a ellos si la evidencia en contra, reiterada y repetible, así lo aconseja. Éste es el signo del investigador genuino, del investigador que, en cualquier ámbito, muestra respeto por la verdad, por la argumentación y por la crítica racional. Investigadores genuinos no son sólo los que se dedican a las ciencias “duras”, también los que se dedican a las ciencias humanas y sociales, incluida la filosofía. La Teología no pertenece a este grupo. La búsqueda sincera de la verdad propia de las ciencias la coloca al final del camino, es el punto de llegada. Para la Teología, la Verdad está al principio, una Verdad que obliga a buscar justificaciones para apoyar lo que de todas formas se cree con razones o sin ellas. No, la Teología no es una ciencia, ni natural, ni humana, ni social. Incluirla entre las disciplinas de la UGR es una engaño a la sociedad y una burla a los que nos dedicamos a la investigación. Al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios.
María José Frapolli. Catedrática de Lógica y Filosofía de la Ciencia, socia de Granada Laica - Europa Laica
Para firmar contra la Cátedra de Teología entra en el siguiente enlace:
Campaña: NO a una Cátedra de Teología en la Universidad de Granada
La iniciativa de la Universidad de Granada (UGR) de crear una Cátedra de Teología Católica está generando entre los miembros de la comunidad universitaria un debate creciente entre los defensores de la Teología como una de las “ciencias” cuyo estudio la UGR debe patrocinar y los que consideramos que la inclusión de la Teología en la lista de las ciencias es un despropósito. Y no digamos ya su incorporación al currículo de las disciplinas impartidas en una universidad pública de un estado no confesional. El debate generado no consiste en determinar quién es más tolerante, o quién es más o menos radical en la defensa de sus convicciones. Determinar quién tiene más respeto por la tradición, o qué es lo que hacen otras universidades europeas y americanas es completamente irrelevante para asunto de fondo. El asunto que está en cuestión es si la UGR es consistente con sus estatutos al apoyar institucional y económicamente el estudio de una doctrina ligada a una confesión religiosa particular, teniendo en cuenta que la UGR se financia con fondos públicos y tiene por ello la responsabilidad social que se deriva de este hecho. El debate tampoco consiste, o no debería consistir, en una discusión sentimental acerca de la ausencia o presencia de sentimientos religiosos en defensores y detractores. No es un debate entre creyentes y no creyentes. No. Hay razones no ideológicas para defender que la Teología no es una ciencia y por tanto para rechazar que la UGR patrocine su desarrollo con la creación de un cátedra.
Durante la primera mitad del siglo pasado, la cuestión de las fronteras que delimitan el ámbito del conocimiento científico aglutinó una parte sustancial de la discusión filosófica alrededor de la ciencia. Posiciones verificacionistas y falsacionistas con diversos grados de sofisticación dejaron paso en los años 60 a concepciones menos positivistas y más centradas en las metodologías reales de los agentes involucrados en la generación y desarrollo de teorías científicas. Y hoy día filósofos de la ciencia y científicos sostienen de manera prácticamente unánime que no existe un método científico homogéneo que sirva para distinguir la ciencia de la pseudo-ciencia. El viejo Método Hipotético-Deductivo es una simplificación, a veces conveniente, que no hace justicia a la multiplicidad de procedimientos y protocolos usados de hecho por los investigadores para hacer avanzar el conocimiento.
El que no haya un único método científico no significa, sin embargo, que no tengamos criterios para evaluar las disciplinas teóricas desde el punto de vista de su cientificidad. Hay sólidas razones para no considerar a la Teología como una ciencia. Se puede argumentar que la Teología tiene primero que demostrar la existencia de su objeto de estudio. La Teología Católica asume además la existencia de “sucesos”, los milagros, que desafían la imagen del mundo que se desprende de la ciencia asentada. La Teología, a diferencia de la ciencia, acepta la existencia de fuentes peculiares de “conocimiento”, como la revelación, que son inadmisibles porque elevan a la categoría de evidencia lo que no es más que la quintaesencia de una falacia de autoridad. Todo esto hace que la colocación de la Teología entre las ciencias no resista un examen teórico mínimamente informado. Y pasar por alto estas diferencias de trazo grueso en aras de la interdisciplinariedad, la tolerancia o el pluralismo es simplemente una muestra de ignorancia.
Pero hay algo más que a veces olvidamos, quizá por tan obvio: que la ciencia busca la verdad. Toda ciencia tiene presupuestos, pero los científicos deben estar dispuestos a renunciar a ellos si la evidencia en contra, reiterada y repetible, así lo aconseja. Éste es el signo del investigador genuino, del investigador que, en cualquier ámbito, muestra respeto por la verdad, por la argumentación y por la crítica racional. Investigadores genuinos no son sólo los que se dedican a las ciencias “duras”, también los que se dedican a las ciencias humanas y sociales, incluida la filosofía. La Teología no pertenece a este grupo. La búsqueda sincera de la verdad propia de las ciencias la coloca al final del camino, es el punto de llegada. Para la Teología, la Verdad está al principio, una Verdad que obliga a buscar justificaciones para apoyar lo que de todas formas se cree con razones o sin ellas. No, la Teología no es una ciencia, ni natural, ni humana, ni social. Incluirla entre las disciplinas de la UGR es una engaño a la sociedad y una burla a los que nos dedicamos a la investigación. Al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios.
María José Frapolli. Catedrática de Lógica y Filosofía de la Ciencia, socia de Granada Laica - Europa Laica
Para firmar contra la Cátedra de Teología entra en el siguiente enlace:
Campaña: NO a una Cátedra de Teología en la Universidad de Granada
dimecres, 26 de gener del 2011
Ja son 4 els Anys
2010 cuatre anys sense L’Eva
Semble que no pugui ser pero ja an pasat cuatre anys i els que la vamb veure creixer ho la vau coneixer despres pero, vau sér com a germans, per nosaltres semble que fos air que s'hen va anar.
Un any mes, en tornem a parlar per recordarla sense veurens fisicament com avïam fet abans, pero per molts de vosaltres representava un compromis molt feixuc aver de desplaçarvos de molts Kilometres i jo se perfectament que tots la tenim present tambe encara que no ens veïem personalment.
Cuan la recordo que es molt i molt sovin cada dia varies vegadas, penso com estaría de contenta de coneixer L’Anna del Pau, L’Eva del Arnau, els “petufets” de la Susana i el LLuís , de BCN, de la Màite i el Joan de la Canonge, aver pogut veure el casament de la Natàlia, de la Maria, i tantas i tantas cosas, fins i tot de vèurem a mi amb el meu nou (hobie) navegar en pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan
n pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan brutal?, que avia fet ella malament? Per acabar d’aquesta manera.
Una abraçada molt grossa a tots.
Salut i Sort.
Josep Mª
Semble que no pugui ser pero ja an pasat cuatre anys i els que la vamb veure creixer ho la vau coneixer despres pero, vau sér com a germans, per nosaltres semble que fos air que s'hen va anar.
Un any mes, en tornem a parlar per recordarla sense veurens fisicament com avïam fet abans, pero per molts de vosaltres representava un compromis molt feixuc aver de desplaçarvos de molts Kilometres i jo se perfectament que tots la tenim present tambe encara que no ens veïem personalment.
Cuan la recordo que es molt i molt sovin cada dia varies vegadas, penso com estaría de contenta de coneixer L’Anna del Pau, L’Eva del Arnau, els “petufets” de la Susana i el LLuís , de BCN, de la Màite i el Joan de la Canonge, aver pogut veure el casament de la Natàlia, de la Maria, i tantas i tantas cosas, fins i tot de vèurem a mi amb el meu nou (hobie) navegar en pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan
n pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan brutal?, que avia fet ella malament? Per acabar d’aquesta manera.
Una abraçada molt grossa a tots.
Salut i Sort.
Josep Mª
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
