Cic Anys de l'Eva

Ja fa cinc anys


Ja han passat cinc anys sense l'Eva i sembla que fos hair que patiem tot el trasbals, i l'esperança que es va anar esvaint paulatinament, a mesura que transcorrien els dies d'aquells dos mesos d'hospitalització a Sant Pau l'abril i maig del 2006.

Sempre diem que el temps ho cura tot, us ben asseguro que amb aquest cas no, pot ser que molt a la llarga aprens a conviure amb el dolor, però pensar en ella...? no passa cap dia que no ho fem un munt de vegades, per infinitat de detalls de la vida quotidiana, com pot ser qualsevol cosa relacionada amb el seu ofici "carrera", també quan miro gent de la meva edat amb canalleta petits, "néts".

Peró m'ajuda moltíssim , veure com vosaltres el jovent tots tireu endevant, uns tenint família fent-los grans lluitant perqué no els falti res el dia de demà, altres teniu parella per poder fer el cop de cap mes endavant.

I per altra banda els meus nous hoobies d'eixelebrat, " pati català"i kayac, però a mi em va bé no faig cap mal a ningú i m'ajuda molt animícament també.

Perquè quan veus que al teu mateix replà, en menys de dos mesos s'han mort dos veïns, un de 59 anys i l'altre de 62 el primer amb pocs dies d'un càncer fulminant de còlon i L'altre absolutament de sopte, (la muller el va trobar a terra cuan va arribar a casa), és clarar son coses que et recorden que ningú sap que passara demà, per més que alguns embadocadors ho vulguin dir.

Moltes gràcies a tots, pel que ens heu ajudat sempre a superar el nostre tràngol.


Josep Mª