Ja son 4 els Anys

2010 cuatre anys sense L’Eva
Semble que no pugui ser pero ja an pasat cuatre anys i els que la vamb veure creixer ho la vau coneixer despres pero, vau sér com a germans, per nosaltres semble que fos air que s'hen va anar.
Un any mes, en tornem a parlar per recordarla sense veurens fisicament com avïam fet abans, pero per molts de vosaltres representava un compromis molt feixuc aver de desplaçarvos de molts Kilometres i jo se perfectament que tots la tenim present tambe encara que no ens veïem personalment.
Cuan la recordo que es molt i molt sovin cada dia varies vegadas, penso com estaría de contenta de coneixer L’Anna del Pau, L’Eva del Arnau, els “petufets” de la Susana i el LLuís , de BCN, de la Màite i el Joan de la Canonge, aver pogut veure el casament de la Natàlia, de la Maria, i tantas i tantas cosas, fins i tot de vèurem a mi amb el meu nou (hobie) navegar en pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan
n pati de vela per si no ho savieu, alguns dìuen que és una mica de grillat a la meua edad pero ella segur que ho entendrïa.
Amb el tems el dolor i la “rabia” que se sent al perdre una persona com ella que vivía mes per als demes que per ella mateixa com tots saveu, es va apaivagant , pero tambe es te cada vegada mes clar que el gran vuit ens quedarà de per vida, dons com dèia mes amunt sempre ja alguna cosa que et fa memòria al ser ella una persona que omplia tan la vida de tots els que eram amb ella van sér tans i tans els recorts que ens va deixar i tots positius com deiam abans dons ni tan sols podem trovar a la memoria, cap de les entramaliaduras normals amb tots els nens, adolescens i joves.
Es per aixo que jo may no emb podre treure del cap, com pot ser, com pot arribar a sucseir una injusticia tan brutal?, que avia fet ella malament? Per acabar d’aquesta manera.

Una abraçada molt grossa a tots.

Salut i Sort.

Josep Mª