Aquests dies e buscat per internet i lleixit el famos dicurs de Martin Luther King pronunciat l'any 1963 a Washington i recordat moltes vegadas pel president Obama duran la campanya electoral.
Dons be despres de lleigirlo i treballarlo amb Angles m'a agafat l'acudit de traduirlo automaticament al catala, amb el traductor de Google i me quedad sorpres, de la calitat que surt,tal cual us l'envio no e tocat ni una coma.
Traduccio automatica al catala.
CERTIFICATS DE AUTENTICITAT: Versió de text transcrit a continuació directament d'àudio. (2)]
Estic content d'unir-me a vostès avui en el que passarà a la història com la major demostració per la llibertat en la història de la nostra nació.
Fa anys, un gran americà, sota l'ombra simbòlica ens parem, va signar la Proclama d'Emancipació. Aquest transcendental decret va venir com un gran far d'esperança per a milions d'esclaus negres que van ser cuinats en les flames d'una marcida injustícia. Va arribar com un alba al final de la llarga nit del seu captiveri.
Però, cent anys després, el negre encara no és lliure. Cent anys després, la vida del negre és encara tristament lacerada per les manilles de la segregació i les cadenes de la discriminació. Cent anys després, el negre viu en una illa solitària de pobresa enmig d'un immens oceà de prosperitat material. Cent anys després, el negre encara llangueix a les cantonades de la societat nord-americana i es troba desterrat en la seva pròpia terra. I així hem vingut aquí avui per dramatitzar una condició vergonyosa.
En un sentit hem vingut a la capital de la nostra nació per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la nostra república van escriure les magnífiques paraules de la Constitució i la Declaració d'Independència, van signar un pagaré del qual tot nord-americà seria l'hereu. Aquesta nota era una promesa que tots els homes, sí, l'home negre i l'home blanc, tindrien garantits els "drets inalienables" de la "vida, la llibertat i la recerca de la felicitat". És obvi avui que els Estats Units ha incomplert aquest pagaré, la mesura que els seus ciutadans de color es refereix. En lloc d'honrar aquesta sagrada obligació, Amèrica ha donat al poble negre un xec dolent, un xec que va ser retornat marcat "fons insuficients".
Però ens neguem a creure que el banc de la justícia està en fallida. Ens neguem a creure que no hi ha prou fons en les grans voltes d'oportunitat d'aquesta nació. I així, hem vingut a cobrar aquest xec, el xec que ens omplirà de les riqueses de la llibertat i la seguretat de la justícia.
També hem vingut a aquest sagrat lloc per recordar a Amèrica la urgència impetuosa de l'ara. Aquest no és el moment de tenir el luxe de refredar-se o de prendre tranquil.litzants de gradualisme. Ara és el moment de fer realitat les promeses de la democràcia. Ara és el moment de sortir del fosc i desolat vall de la segregació cap al camí assolellat de la justícia racial. Ara és el moment de treure al nostre país de les arenes movedisses de la injustícia racial cap a la roca sòlida de la germandat. Ara és el moment de fer la justícia una realitat per a tots els fills de Déu.
Seria fatal per a la nació passar per alt la urgència del moment. Aquest sufocant estiu del legítim descontentament del negre no acabarà fins que no hagi una tardor vigoritzant de llibertat i igualtat. Mil nou-cents sesenta i tres no és un fi, sinó un començament. I els que esperen que els negres necessitaven desfogar-se i sentir-se content, tindran un rude despertar si el país retorna a la normalitat. I no hi haurà ni descans ni tranquil.litat a Amèrica fins que el negre tingui garantits els seus drets de ciutadania. Els remolins de la revolta continuaran sacsejant els fonaments de la nostra nació fins al dia brillant de la justícia.
Però hi ha una cosa que he de dir a la meva gent, que espera al càlid llindar que condueix al palau de justícia: En el procés de guanyar nostre just lloc, no hem de ser culpables de fets il • lícits. No busquem satisfer la nostra set de llibertat bevent de la copa de l'amargor i l'odi. Sempre hem de conduir la nostra lluita en el pla alt de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Una vegada i una altra hem d'elevar-nos a les majestuoses alçades de la força física amb la força de l'ànima.
La meravellosa nova militància que ha envoltat la comunitat negra no ha de conduir a la desconfiança dels blancs, per a molts dels nostres germans blancs, com ho demostra la seva presència aquí avui, han arribat a comprendre que el seu destí està lligat al nostre destí . I ells han arribat a adonar-se que la seva llibertat està lligada inextricablement a la nostra llibertat.
No podem caminar sols.
I mentre caminem, hem de fer la promesa que sempre marxarem endavant.
No podem tornar enrere.
Hi ha qui pregunten als partidaris dels drets civils, "Quan quedaran satisfets?" Mai no podem estar satisfets mentre que el negre sigui víctima d'horrors indescriptibles de brutalitat policial. Mai no podem estar satisfets mentre els nostres cossos, pesats amb la fatiga del viatge, no puguin allotjar-se en els motels de les carreteres i els hotels de les ciutats. No podem estar satisfets mentre la mobilitat bàsica del negre sigui d'un gueto petit a un de més gran. Mai no podem estar satisfets mentre que els nostres fills estan despullats de la seva pròpia caputxa i despullades de la seva dignitat per cartells que diuen: "Només per a blancs". No podem estar satisfets, mentre un negre de Mississipí no pugui votar i un negre a Nova York cregui que no té res per què votar. No, no, no estem satisfets, i nosaltres no estarem satisfets fins que "la justícia corri com l'aigua, i la justícia com impetuós rierol." ¹
Jo no sé que alguns de vosaltres heu vingut fins aquí a causa de grans proves i tribulacions. Alguns de vosaltres a penes van sortir de cel estretes. I alguns de vosaltres heu vingut d'àrees on la seva cerca - recerca de la llibertat que vostè maltractades per les tempestes de la persecució i sacsejats pels vents de la brutalitat policial. Vostè ha estat els veterans del sofriment creatiu. Continuar treballant amb la fe que el sofriment no merescut és redemptor. Tornin a Mississippi, tornin a Alabama, torneu a Carolina del Sud, tornar a Geòrgia, tornar a Louisiana, torni als barris i guetos de les ciutats del nord, sabent que d'alguna manera aquesta situació pot i serà canviada.
No ens rebolcar-se a la vall de la desesperació, els dic avui a vostès, els meus amics.
I així, tot i que ens enfrontem a les dificultats d'avui i de demà, encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.
Jo tinc un somni que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Sostenim que aquestes veritats com auto-evidents, que tots els homes són creats iguals".
Jo tinc un somni que un dia a les vermelles turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus poden seure junts a la taula de la fraternitat.
Jo tinc un somni que un dia fins i tot l'estat de Mississippi, un estat ardent per la calor de la injustícia, sufocant per la calor de l'opressió, serà transformat en un oasi de llibertat i justícia.
Jo tinc un somni que els meus quatre fills petits viuran un dia en una nació on no seran jutjats pel color de la seva pell sinó pel contingut del seu caràcter.
Jo tinc un somni avui!
Jo tinc un somni que un dia, allà a Alabama, amb els seus racistes viciosos, amb el seu governador els llavis gotegen amb les paraules de "interposició" i la "anul • lació" - un dia allà a Alabama petits nens i nenes negre negre ser capaços d'unir les seves mans amb petits nens blancs i nenes blanques com germanes i germans.
Jo tinc un somni avui!
Jo tinc un somni que un dia cada vall serà exaltat, cada turó i muntanya serà baixada, els llocs escarpats seran aplanats i els llocs torçats seran redreçat, i la glòria del Senyor serà revelada i tota carn la veurà a l'uníson. "2
Aquesta és la nostra esperança, i aquesta és la fe que em vaig de tornada al sud amb.
Amb aquesta fe, serem capaços d'esculpir de la muntanya de desesperació una pedra d'esperança. Amb aquesta fe, serem capaços de transformar el so discordant de la nostra nació en una bonica simfonia de germanor. Amb aquesta fe, serem capaços de treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts, sabent que serem lliures un dia.
I aquest serà el dia - aquest serà el dia quan tots els fills de Déu podran cantar amb un nou significat:
"El meu País és de tu, dolça terra de llibertat, a tu et cant.
Terra on els meus pares van morir, terra de l'orgull del pelegrí,
Des de cada vessant, deixin ressonar la llibertat!
I si Amèrica serà una gran nació, això s'ha de convertir en realitat.
Llavors deixin ressonar la llibertat des de les prodigioses cims de New Hampshire.
Deixin ressonar la llibertat des de les poderoses muntanyes de Nova York.
Deixin ressonar la llibertat des dels Alleghenia de Pennsylvania.
Que repic la llibertat des de les Rocalloses cobertes de neu de Colorado.
Deixin ressonar la llibertat des dels corbats pics de Califòrnia.
Però no només això:
Deixin ressonar la llibertat des de la Muntanya de Pedra de Geòrgia.
Deixin ressonar la llibertat des de la muntanya Lookout de Tennessee.
Deixin ressonar la llibertat des de cada turó i muntanya de Mississippi.
Des de cada vessant, deixin ressonar la llibertat.
I quan això passi, quan deixem ressonar la llibertat, quan la deixem ressonar des de cada poble i cada mas, des de cada estat i cada ciutat, podrem accelerar l'arribada del dia quan tots els fills de Déu, home negre i home blanc , Judios i gentils, protestants i catòlics, puguin unir les seves mans i cantar les paraules del vell espiritual negre:
Lliures per fi! Lliures per fi!
Martin Luther King
28 D'agost de 1963
Memorial Wasington D.C.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada