No me'n puc estar de dirigir-me a tots vosaltres amics, amigues, companys de feina d'estudis d'ella i de l'Òscar de Tarragona, de Barcelona i d'arreu,perexpresar-vos el més profund agrïment en nom de l'Òscar, de la Dolors i meu, doncs heu deixat ben palès la vostra calitat humana, el vostre afecte, estimació cap a ella i l'Òscar, estan al seu costat i al nostre durant l'any llarg que ha durat la seva lluita amb la malaltia, sense deixar-la niun moment ni a Joan XXIII durant els múltiples ingresos, ni amb lesrecuperacions a casa seva, ni amb tota la estada a Sant Pau a BCN amb lesentrades i sortides de la UCI recolsant a l'Òscar i a tots nosaltres,demostrant ser per ells més que germans, mai se m'oblidarà del comentari estranyat de les emfermeres de la UCI preguntan-me com era que erem tans sent nosaltres de TGN.Com també les lectures de l'esglesia el dia del enterrament,els meus companys em van dir que estaba plorant tota la gent.
Vosaltres sou qui la coneixieu de veritat, doncs havieu compartit tota menade vivències, amb ella, uns estudis, amb altres,viatges, vacances, festes, sou els que savieu de la seva profesionalitat,en quan a la feina,capacitat d'organització en qualsevol circunstància,i sobretot la seva gran preocupació, solidaritat,estimació en vers els demés, com tots vosaltres també heu demostrat sempre, més encara durant la seva malaltia.Segur que te raó la Maria quan escriu al foro alló de, que no "ens hemd'entristir" doncs ella no ho voldria, pero jo no puc evitar sentir,a part de la tristesa i pena per la pèrdua d'una filla, sentir també una profunda ràbia devant la brutal injusticia que representa que una persona com ella que s'homereixia tot, no pugui gaudir de tot una vida que li quedava per davant al costat de l'Òscar i de tots nosaltres i vosaltres.
Ella no havia fet cap mal a ningú per mereixer això.
Petons i abraçades a tots i molta Salut i Sort.
Josep Mª
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada